domingo, 7 de noviembre de 2010

Carta d'una veïna

Arrel d'un article de El Periodico, enllaçat des del blog de la Plataforma Raval per Viure una veïna va escriure el text que us afegim a continuació. Ens va semblar tan cruament revelador de l'atmosfera que les dones han de patir al carrer Robador que li vam demanar permís per publicar-lo aquí.


¿Proposiciones molestas, indecentes o realmente son situaciones denigrantes para la mujer? No apto para niños.

Corroboro todo lo dicho en este artículo por mis vecinos. Además me gustaría profundizar en la "óptica femenina" para compartir, mi última experiencia en este sentido.

Reconozco que no lo hice antes por vergüenza, ya que, ese día, subí a casa con más rabia y frustración que en otras ocasiones, porque fueron unos minutos interminables. El sujeto, alargó mi agonía deliberadamente, intentando que le mostrara mi fragilidad para utilizarla, nuevamente, cuando a él se le volviese a antojar.

Viernes, 29 de octubre. 16:30 horas. En una calle del Raval. Furgón y coche policía.

Un tipo sale de la bodega ¡cerveza en mano y bailando!. A pesar de que la calle está llena de meretrices, el tipo se fija en mí ¡que casualidad!. Mentalmente repaso mi aspecto: ropa discreta e inexpresión en mi cara, y pienso; ¡tranquila, es evidente que no eres meretriz!

El tipo camina hacia mí. Tiene signos claros de embriaguez. Intuyo que, voy a tener problemas. Me digo a mi misma: ¡no muestres miedo, no le des el placer de escandalizarte!.

Cuando está próximo a mí, lanza la pregunta: ¿Cuánto por una pajilla? ¿no haces pajillas? (lo siento/estas fueron sus palabras). No le contesto. Sigo caminando.

Él me sigue. Llego a mi portería. Él también (ahora ya sabe donde vivo). Dudo si sacar las llaves del bolso, al final decido sacarlas sin prestarle atención. Intento aparentar tranquilidad, aunque mi mente va a mil por hora. Él repite su pregunta e insiste: ¡Por favor, hazme una pajilla! Esta vez decido mirarle a los ojos. Le digo: ¡está prohibido beber en la calle!.

Intento abrir la puerta. Se acerca un poco a mí. Me toca, me pone su mano en mi hombro (decido no darle importancia a que me toque, aunque ¡maldita sea la gracia que me hace!). Masculla palabras. Voy entrando en la portería, se me grabó su última frase: ¡Hoy me haré una paja por ti, te lo prometo!. Fui cerrando la puerta con calma, intentando no mostrar la desesperación que realmente sentía. Finalmente se marchó.

Era la primera vez que veía a este tipo en esta calle. En estos días tampoco lo he vuelto a ver.

Estas situaciones tan “DENIGRANTES” son las que vivimos, demasiado a menudo, las mujeres del barrio que NO somos meretrices.

El RAVAL más moderno, más cool, más multicultural NO logra erradicar lo que gritan las entrañas de algunas de sus calles: “la mujer está para servir al hombre”.

Nuestras autoridades deberían reflexionar: ¿Proposiciones molestas, indecentes, o denigrantes para la mujer?

miércoles, 29 de septiembre de 2010

La vaga al carrer Robador

Hi havia curiositat per saber com ens afectaria la vaga d'avui. Si hi hauria serveis mínims de prostitució, de venda de droga, de robatoris, d'actes incívics, de crits a mitjanit...

A primer cop d'ull es pot observar qui ha fet vaga: els serveis de neteja. Es fa patent que aquests treballadors realitzen una tasca que va més enllà del que se'ls hi pot demanar. La seva feina no hauria de ser recollir cada dia diverses tones de brossa deixades incívicament a qualsevol lloc.

Després de la instal·lació dels contenidors de recollida selectiva al carrer Robador, diversos veïns ens vam posar en contacte amb la regidoria per avisar que passaria exactament el que ha passat: que al voltant dels contenidors creixerien cada dia muntanyes de brossa. Des de la regidoria ens van informar que es durien a terme campanyes educatives per corregir les actituds incíviques d'alguns veïns. Bé, els resultats d'aquestes polítiques salten a la vista.

Això és la brutícia d'un sol dia!


Està clar que al Raval tot hi cap i tot s'hi val. Les polítiques eficaces ni hi són ni se les espera.




lunes, 19 de julio de 2010

Menores prostituidas en la calle Robador

Una esclava sexual de tan sólo 15 años. Arrancada de su país con falsas promesas, torturada, violada para someter su voluntad. Prostituida durante 12 horas al día en la calle Robador.

Y no es un caso único. Cinco menores han sido halladas en las últimas dos semanas ejerciendo la prostitución en el Raval.

Nos gustaría pensar que las diferentes asociaciones que "ayudan" a las prostitutas de nuestro barrio y que tan críticas se han mostrado con la presión que la policía ejerce sobre ellas (a la vista está la magnitud de esa presión: no hay ni un sólo minuto del día en que en las calles Robador o Sant Ramon no haya alguna prostituta captando clientes) ayudaron a la Policía a liberar a estas chicas, que los clientes (que afirman que las chicas trabajan libremente y sin presión de ninguna mafia) alertaron en seguida a la policía, que las prostitutas que ejercen libremente dieron la voz de alarma.

Pero parece ser que fue la Guardia Urbana la que, durante uno de esos acosos, pidió la documentación a las menores y, a raíz de eso, se inició la investigación. Esperemos que esto sirva para que se deje de criminalizar a la policía cuando hace su trabajo (trabajo útil, como en este caso), se endurezcan o se apliquen las leyes que hoy en día siguen permitiendo el lucro desmesurado de unas mafias que están dispuestas a todo. Esperemos que las administraciones vuelvan a tomar el control de un barrio que se les ha ido de las manos.



miércoles, 16 de junio de 2010

El robo 'Ronaldinho'

Añadimos este enlace no sólo para denunciar por enésima vez la actuación impune de cientos de delincuentes en nuestro barrio. En este caso tenemos la voluntad didáctica de advertir a cualquier peatón que se adentre en ciertas calles a ciertas horas del conocido robo 'Ronaldinho'.

Puede sonar algo antiguo. ¿Cuanto hace que Ronaldinho no está en el Barça?¿Por qué los delincuentes no se han molestado en cambiarlo por Iniesta o Messi? A nosotros no nos sorprende tanto. La delincuencia actúa con tal impunidad que no hace falta inventar demasiado, ni tampoco ser discretos (en el vídeo podréis verles dando gritos en plena noche).

Así que si véis a un extraño con pinta de delincuente (no penséis que disimulan lo más mínimo) y se os acerca hablando de futbol, de Ronaldinho o de cualquier otra chorrada, simplemente huid.

Aunque las víctimas predilectas son los turistas borrachos, también pueden atacar a turistas sobrios o a borrachos autóctonos o incluso a autóctonos sobrios, si van solos y se meten en alguna ratonera.

Aquí tenéis la noticia, aparecida en la Vanguardia.

miércoles, 26 de mayo de 2010

Farts de furts

L'Entre línies analitza el problema de la reincidència a Ciutat Vella.




viernes, 30 de abril de 2010

Robberymaps

El lloc web robberymaps ofereix un mapa interactiu amb els robatoris que han tingut lloc. És totalment participatiu i també inclou altres males experiències com assetjaments sexuals o desballestaments de cotxes.

Pot ser útil per tal que els veïns i veïnes tinguin una idea de quins són els carrers a evitar.

No cal ni esmentar quin districte de Barcelona pot presentar la major densitat de robatoris per metre quadrat, oi?

jueves, 15 de abril de 2010

L’ajuntament ens crea un nou problema

El carrer Robador és, segons paraules de la regidoria de Ciutat Vella, una zona d’atenció preferent. És a dir que es donen per assabentats que aquí hi passen coses que no haurien de passar i sembla ser que estan aplicant un munt de mesures per resoldre tots els nostres problemes.

És a dir saben que al carrer Robador s’hi ven droga les 24 hores del dia, que s’ofereix prostitució al carrer les 24 hores del dia, que hi ha robatoris, baralles, amenaces, assetjaments, crits a altes hores de la nit, gent que es pixa als nostres edificis cada dia i comet tota mena d’actes incívics...

Davant d’aquesta situació, què fa l’Ajuntament? Doncs decideix posar 3 contenidors de recollida selectiva.

La reacció d’alguns veïns va ser avisar a la regidoria que això podia acabar, com ha passat a la cantonada Robador/Sant Rafael generant un abocador descontrolat de brossa. I, per desgràcia, el temps ens ha acabat donant la raó.




Sí, és cert. Els serveis de recollida d’escombraries passen cada nit (gràcies per contribuir al soroll nocturn amb tots aquests camions extres) i ho deixen net però no deixa de ser un insult al civisme i a l’ordre públic que cada dia es deixi porqueria sobre una acera davant la impassible mirada de les càmeres de vigilància de l’Institut d’Estudis Catalans.