Carta d'una veïna

Arrel d'un article de El Periodico, enllaçat des del blog de la Plataforma Raval per Viure una veïna va escriure el text que us afegim a continuació. Ens va semblar tan cruament revelador de l'atmosfera que les dones han de patir al carrer Robador que li vam demanar permís per publicar-lo aquí.

¿Proposiciones molestas, indecentes o realmente son situaciones denigrantes para la mujer? No apto para niños.

Corroboro todo lo dicho en este artículo por mis vecinos. Además me gustaría profundizar en la "óptica femenina" para compartir, mi última experiencia en este sentido.

Reconozco que no lo hice antes por vergüenza, ya que, ese día, subí a casa con más rabia y frustración que en otras ocasiones, porque fueron unos minutos interminables. El sujeto, alargó mi agonía deliberadamente, intentando que le mostrara mi fragilidad para utilizarla, nuevamente, cuando a él se le volviese a antojar.

Viernes, 29 de octubre. 16:30 horas. En una calle del Raval. Furgón y coche policía.

Un tipo sale de la bodega ¡cerveza en mano y bailando!. A pesar de que la calle está llena de meretrices, el tipo se fija en mí ¡que casualidad!. Mentalmente repaso mi aspecto: ropa discreta e inexpresión en mi cara, y pienso; ¡tranquila, es evidente que no eres meretriz!

El tipo camina hacia mí. Tiene signos claros de embriaguez. Intuyo que, voy a tener problemas. Me digo a mi misma: ¡no muestres miedo, no le des el placer de escandalizarte!.

Cuando está próximo a mí, lanza la pregunta: ¿Cuánto por una pajilla? ¿no haces pajillas? (lo siento/estas fueron sus palabras). No le contesto. Sigo caminando.

Él me sigue. Llego a mi portería. Él también (ahora ya sabe donde vivo). Dudo si sacar las llaves del bolso, al final decido sacarlas sin prestarle atención. Intento aparentar tranquilidad, aunque mi mente va a mil por hora. Él repite su pregunta e insiste: ¡Por favor, hazme una pajilla! Esta vez decido mirarle a los ojos. Le digo: ¡está prohibido beber en la calle!.

Intento abrir la puerta. Se acerca un poco a mí. Me toca, me pone su mano en mi hombro (decido no darle importancia a que me toque, aunque ¡maldita sea la gracia que me hace!). Masculla palabras. Voy entrando en la portería, se me grabó su última frase: ¡Hoy me haré una paja por ti, te lo prometo!. Fui cerrando la puerta con calma, intentando no mostrar la desesperación que realmente sentía. Finalmente se marchó.

Era la primera vez que veía a este tipo en esta calle. En estos días tampoco lo he vuelto a ver.

Estas situaciones tan “DENIGRANTES” son las que vivimos, demasiado a menudo, las mujeres del barrio que NO somos meretrices.

El RAVAL más moderno, más cool, más multicultural NO logra erradicar lo que gritan las entrañas de algunas de sus calles: “la mujer está para servir al hombre”.

Nuestras autoridades deberían reflexionar: ¿Proposiciones molestas, indecentes, o denigrantes para la mujer?

L’ajuntament ens crea un nou problema

El carrer Robador és, segons paraules de la regidoria de Ciutat Vella, una zona d’atenció preferent. És a dir que es donen per assabentats que aquí hi passen coses que no haurien de passar i sembla ser que estan aplicant un munt de mesures per resoldre tots els nostres problemes.

És a dir saben que al carrer Robador s’hi ven droga les 24 hores del dia, que s’ofereix prostitució al carrer les 24 hores del dia, que hi ha robatoris, baralles, amenaces, assetjaments, crits a altes hores de la nit, gent que es pixa als nostres edificis cada dia i comet tota mena d’actes incívics...

Davant d’aquesta situació, què fa l’Ajuntament? Doncs decideix posar 3 contenidors de recollida selectiva.

La reacció d’alguns veïns va ser avisar a la regidoria que això podia acabar, com ha passat a la cantonada Robador/Sant Rafael generant un abocador descontrolat de brossa. I, per desgràcia, el temps ens ha acabat donant la raó.

Sí, és cert. Els serveis de recollida d’escombraries passen cada nit (gràcies per contribuir al soroll nocturn amb tots aquests camions extres) i ho deixen net però no deixa de ser un insult al civisme i a l’ordre públic que cada dia es deixi porqueria sobre una acera davant la impassible mirada de les càmeres de vigilància de l’Institut d’Estudis Catalans.

Entre línies

L'entrelínies dedica uns minuts al nostre barri, centrant-se en la prostitució. Podeu veure el vídeo al següent enllaç:

Enllaç a l'Entre línies

Ordenança? Legislació? Sancionar? Què? Però si això és el Raval!!

Sense sostre dormint entre dues concentracions de brossa.

La ordenança prohibeix beure alcohol a la via pública. Però si ets amic dels proxenetes, pots beure tranquil·lament davant de la Guàrdia Urbana.



Si ets prostituta, també se't permet ocupar la via pública per fer tot el que necessitis i després deixar-ho tot com et sembli.



La samarreta de l'estiu al carrer Robador. Demana-la al teu proxeneta!


Sense comentaris.


Segueix la campanya contra els arbres del carrer Robador.

Quina llei s'aplica al Raval?

Aquests dies hem observat un rebrot de la violència als voltants del carrer Robador, coincidint amb una menor presència policial. Tot sembla indicar que diverses bandes de delinqüents s'estan barallant pel territori.

Les discussions i baralles es donen a qualsevol hora del dia o de la nit. Els següents vídeos donen idea de la classe d'individus que està lluitant pel control dels carrers del Raval. Entre els crits podem distingir insults homòfobs. Fins i tot, poc abans d'aquestes imatges, magribins i subsaharians discutien sobre qui tenia dret a viure al barri i qui havia de marxar al seu país.

L'altre dia vam parlar de l'ordenança de civisme i de les crítiques que havia rebut des d'alguns sectors. Potser té aspectes pol·lèmics però el que sembla evident és que quan l'estat de dret no aplica les seves lleis, uns altres ho fan en el seu lloc.

Javier Bardem al carrer Robador

El rodatge de la pel·lícula Biutiful ha passat avui pels carrers Robador i Sant Rafael. El film està dirigit pel mexicà González Iñárriru (Babel, 21 grams) i protagonitzat per Javier Bardem.

Grafiti en el Raval

Si os dais un paseo antes de las ocho de la mañana por nuestro barrio, os llamará la atención la cantidad de pintadas que podréis observar. En realidad, lo difícil es encontrar una persiana metálica sin pintar.

La mayoría de la gente asocia los grafitis a la degradación del entorno. Nosotros no somos una excepción, ya que decidimos tomar algunas medidas para limpiar nuestras paredes de grafitis. Pero hoy, en este tag, vamos a mirarnos las cosas desde fuera, olvidándonos por unos momentos que también en este caso somos las víctimas.

Podríamos diferenciar tres tipos de grafiti:

• Tagging. Es básicamente una firma. Son los más abundantes y los que transmiten más sensación de degradación del entorno. Antropológicamente, se pueden entender como una manera de marcar territorio.
• Grafiti reivindicativo. Es el que contiene lemas o mensajes que el autor quiere propagar. Hay quien piensa que tienen algo de romántico o ingenioso. Otros lo ven como una forma de publicidad a cargo del dueño del muro.
  
• Grafiti artístico. Cuando el autor tiene un cierto talento, el grafiti puede ser considerado una expresión artística. Son los menos abundantes.

A continuación mostramos una breve colección de grafiti que, por una razón u otra nos han llamado la atención.

AVISO PUTAS CON SIDA Y ROBAN FORA: Esta pintada ha aparecido más o menos con el mismo mensaje en diferentes puntos del barrio. Nos ha llamado la atención el "FORA". ¿Qué significa?

AKÍ LAS PUTAS LLEVAN PLACA!! Tampoco entendemos muy bien a qué se puede referir.

ROMANIA Nº1: Esta pintada también se repite. Pero lo que no aclara en ninguna de ellas es...¿en qué son nº1?

Esta no sabemos que pone. ¿Grafiti artístico o tagging?

Soroll nocturn

Fins ara no hem parlat gaire del soroll nocturn en aquest bloc. Qualsevol veí que hagi patit aquest problema coneix els greus perjudicis que pot causar a la seva salut. Si no n'hem parlat abans no és perquè no sigui un problema per nosaltres sinó perquè estem assetjats per coses pitjors.

El soroll nocturn del carrer Robador no és -afortunadament- tan constant com el d'altres llocs, com ara la Plaça Reial, però en canvi té associat un matís que el fa més pertorbador. El soroll del carrer Robador és sovint degut a baralles, a discussions entre drogoaddictes, delinqüents, venedors de droga, prostitutes, proxenetes o pertorbats mentals. Altres cops, és només una manera que té aquesta gent incívica de marcar territori, d'apropiar-se del carrer.

Els següents vídeos són molt recents, de la nit de dimarts i de dimecres, respectivament. Tots dos entre les 2 i les 4 de la matinada.

Aquest altre vídeo és prou il·lustratiu de la situació en què ens trobem per les nits. No només es veu afectat el nostre dret al descans. Molts veïns i veïnes també tenim por de tornar a casa caminant.

Manifestació de prostitutes.

Aquest dimecres hi va haver una manifestació pels drets de les prostitutes, que reclamaven poder treballar sense les molèsties que els hi ocasionava la Guàrdia Urbana. Aquest acte ha merescut l'atenció de la premsa:
La Vanguardia
Video a Vilaweb (no us perdeu qui surt al final)

Alguns dels manifestants acusen (sense proves) a la policia d'insults i agressions i reclamen respecte per a la seva activitat, separant l'exercici de la prostitució i l'explotació de la dona (darrera de la manifestació -segons volen fer entendre- no hi havia els proxenetes que controlen la majoria de les manifestants sinó unes associacions de defensa de la dona).

Bé, des d'aquí també volem demanar respecte pels veïns i veïnes, que també patim l'assetjament de les prostitutes i sobretot d'alguns dels seus clients (curiosament no surt al vídeo però ahir cridaven consignes com "queremos follar").

Aquesta matinada, alguns veïns del carrer Robador no hem pogut dormir perquè una presumpta manifestant ha estat mitja hora cridant "policia!". No podem assegurar que fos una de les que estava ahir a la manifestació perquè portaven màscares (ironia: les porten per ocultar que són manifestants, quan treballen al carrer com a prostitutes ho fan sense màscara).

La Guàrdia Urbana (de la qual ahir no volien saber res) ha vingut i l'ha tractat amb un respecte exquisit. De fet, alguns veïns del Raval quan truquen als cossos de seguretat per la nit han rebut com a resposta un "només hi ha 9 patrulles de guàrdia a tot el districte". La dona, amb la policia al davant, seguia parlant a crits, durant mitja hora més.

Després la policia ha marxat i ha encetat una animada discussió amb les seves col·legues.

Nosaltres també volem treballar. I volem poder dormir les hores necessàries per poder fer-ho en condicions i que no ens acomiadin.

Nosaltres no tenim ONGs que ens defensin, així que l'únic que ens queda es demanar més presència policial. Com estarà la situació que fins i tot la reclamen els qui incompleixen la llei.

La nostra petita Nàpols

Diuen que a Nàpols la corrupció i les màfies van convertir la ciutat en un abocador descontrolat. Al microcosmos del carrer Robador hi trobem una cantonada que emula el caos antihigiènic de la ciutat italiana.

BCNeta passa cada dia. Fins i tot més d'un cop al dia. Però la muntanya de brossa sembla tenir unes arrels molt profundes. Al poc temps de ser arrencada del terra, torna a créixer.